_ / _ / _

Si no tenim actes de desobediència, el món no progressa.

Arcadi Oliveres

18 d’octubre del 2019. Plaça Urquinaona, Barcelona.

Enmig del marasme polític i social, emergeix el poble, en cursiva, i certs autoproclamats representants del poble, amb un certificat d’autenticitat que s’han donat ells mateixos. Se’ls pot culpar? Potser no, veient com ha estat l’última dècada. Els carrers estan ocupats per joves que recorden què va passar l’1 d’Octubre, els nets de les iaies apallissades, com s’ha dit a Twitter. Davant la inacció, el politiqueig, el retrocés de les llibertats, l’absència de perspectives en l’àmbit econòmic, ¿qui gosa retreure res al jovent que renega del sistema? Però això no vol dir que aquest poble sigui més poble que el que vota a les eleccions, el que es queda a casa o el que expressa el seu descontentament de forma no-violenta. És aquest poble el que continua anant a votar amb fe, el que ens salva del poble que massa sovint pretén parlara crits en boca de tots. Però, malgrat tot, els partits polítics, tan desorientats més val que entenguin que si no fan dintre seu una revolució com la que té lloc a fora, la història els passarà pel damunt. I s’ho hauran guanyat a pols.

* Totes les fotografies van ser realitzades durant la tarda i nit del 18 d’octubre del 2019 amb l’objectiu de compartir el que vaig viure com a fotògraf.